EL PORC

El porc és una subespècie domèstica del senglar.
La majoria dels porcs domèstics tenen el pèl més aviat escàs que cobreix en la seva pell, tot i races de pèl llanut són coneguts  i alguns foren molt populars en el passat. Quan els porcs domèstics s'escapen es converteixen en senglars en moltes parts del món i causen danys ambientals de consideració.
El porc aparegué a finals del quaternari a l'Àsia Menor i la regió del Turquestan. Els senglars ja es trobaven en associació amb els humans entre el 13.000 a 12.700 aC. Després s'anà estenent per l'Àsia sencera abans d'establir-se a Àfrica i Europa.

Els porcs tenen un cap gran amb un musell larg que s'enforteix gràcies a un os prenasal especial i un disc de cartílag a la punta. El musell l'utilitzen per excavar el terra per trobar menjar, i l'olfacte el tenen molt agut. Tenen quatre dits amb peülles en cada peu, amb els dos dits centrals grans suportant la majoria del pes de l'animal, però els dos exteriors també els utilitzen en terres més toves. Les dents del darrere estan adaptades per triturar. En els mascles, les dents canines poden formar ullals, que poden créixer contínuament i s'esmolen degut a que estan contínuament tocant a terra contínuament els uns contra els altres.
La majoria de porcs tenen més aviat pèl escàs que cobreix la seva pell, tot i que també es coneixen races que sí que en tenen, com el porc mangala.

EL CENTPEUS

Centpeus és el nom comú de diverses espècies de miriàpodes de la classe dels quilòpodes. El nom deriva d'una de les característiques més notables d'aquests animals, la possessió de nombrosos parells de potes, per bé que el nombre de potes no arriba mai les 100, sinó que oscil·la entre 15 i 23 parells, és a dir, entre 30 i 46 potes.
El cos dels centcames consta d'un cap petit seguit d'un tronc subdividit en molts segments. Al cap hi trobem les antenes sensorial, les peces bucals i, a vegades, els ulls simples, per bé que hi ha diverses espècies cegues. Les potes del primer segment del tronc estan molt modificades i transformades en dos forts ullals associats a una glàndula verinosa, de manera que els centpeus són animals verinosos; no obstant, les espècies de casa nostra no representen cap perill per a les persones.

EL CAMALEÓ

Els camaleons són un conjunt d'espècies de rèptils saures. És conegut per la seva capacitat de canviar de color en pocs segons, quan se senten amenaçats i en resposta a canvis de temperatura, llum, color i altres alteracions ambientals. Aquest canvi de color és degut a l'acció d'hormones que afecten a unes cèl·lules pigmentàries especials presents a la pell. No obstant això, els camaleons no sempre canvien de color per adaptar-se al medi que els envolta. Viuen generalment als arbres i s'alimenten d'insectes utilitzant una llengua molt llarga i enganxosa que projecten cap a l'exterior.
Tenen un cos comprimit lateralment amb potes llargues i primes i els seus dits estan dividits en dos grups de dos i tres dits que els hi permeten agafar les branques. Molts camaleons tenen el cap gran i els mascles poden arribar a tenir fins a tres banyes, que de vegades utilitzen pel combat. El camaleó té el coll curt i de mobilitat limitada, cosa que supleix amb els seus ulls grans que pot moure en moltes direccions de forma independent l'un de l'altre. La seva longitud oscil·la entre pocs centímetres fins a 63 cm, aproximadament.
La majoria de les espècies són ovípars i ponen entre 30 i 40 ous, que són enterrats per la femella. El període d'incubació dels ous varia segons l'espècie i pot oscil·lar d'entre 2-3 mesos fins a 9 mesos.

EL RATOLÍ

Els ratolins són petits mamífers. de l'ordre dels rosegadors. El ratolí comú de casa o rat furet a Catalunya del Nord és cosmopolita. Els ratolins també són considerats mascotes i algunes varietats, en particular algunes soques albines i d'altres altament consanguínies, són criats per a la recerca científica en biologia. Malgrat això, els ratolins poden constituir-se en plagues nocives, arruïnant collites i gra emmagatzemat i espargint malalties a través dels seus paràsits i femtes.