L'OCAPI

L'ocapi és el parent viu més proper de la girafa. Es considera de vegades un "fòssil vivent" per la seva semblança amb els primers giràfids que aparegueren al Miocè. Tot i això, fou l'últim dels grans mamífers a ser descobert.
L'ocapi és un ungulat remugant que viu a les frondoses selves del nord de la República Democràtica del Congo entre els rius Uello, Ituri i en les selves de Aruwimi. Recorda, per la forma del seu cos, a una girafa nana ja que fa 2 m de llargada, 1,5 d'alçada i menys de 250 kg de pes de potes i coll molt curts. Encara que el mantell del pèl és totalment diferent, vermellós a tot el cos excepte en potes i glutis, on adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a una zebra. Com les girafes, té dues banyes petites recobertes de pèl al cap sense utilitat aparent i una llarga llengua prensil de color negre que utilitza per introduir les fulles d'arbustos i arbres baixos a la boca. La longitud d'aquesta és tal que pot netejar l'interior de les orelles amb la seva punta. L'ocapi està molt emparentat amb les girafes i amb elles comparteix moltes adaptacions morfològiques, encara que el seu cos recordi en realitat més d'un cavall.

EL PEIX CREU

El peix creu és troba exclusivament en les profunditats entre les costes d'Austràlia i Tasmania.A aquestes profunditats, la pressió és diverses desenes de vegades superior a la del nivell de la superfície, de manera que per poder surar, la carn d'aquest peix és majorment una massa gelatinosa amb una densitat lleugerament menor a la de l'aigua, el que li permet surar sobre el fons sense gastar energia nedant. Aquesta falta de múscul no suposa un impediment per alimentar-se, ja que principalment ingereix qualsevol matèria comestible que suri en el seu camí. A causa de la inaccessibilitat del seu hàbitat ha estat rarament fotografiat en llibertat.

EL MICO NASSUT

El mico nassut  és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae. És herbívor i només es troba a l'illa de Borneo, al sud-est asiàtic. Aquest mico pertany a la subfamília dels langur d'Àsia, i és l'única raça del gènere Nasalis.
Menja brots i fulles. Normalment es desplaça grimpant pels arbres, però també és bon nedador, capaç de creuar profunds canals per aconseguir menjar o escapar d'algun perill.
La pèrdua del seu hàbitat natural, així com la caça han provocat que aquesta espècie es trobi en perill d'extinció, només se sap de l'existència de 7000 espècimens,

L'ORNITORINC

L'ornitorinc és un mamífer semiaquàtic endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi Tasmània. Juntament amb les quatre espècies d'equidna, és una de les cinc espècies vivents de monotremes, els únics mamífers que ponen ous en lloc de donar a llum cries vives. És l'únic representant viu de la seva família i el seu gènere, tot i que s'han trobat espècies relacionades al registre fòssil.
L'estranya aparença d'aquest mamífer ponedor d'ous, verinós, amb bec d'ànec, cua de castor i potes de llúdria desconcertà els naturalistes europeus quan se'l trobaren per primer cop i alguns d'ells el consideraren una falsificació elaborada. És un dels pocs mamífers verinosos; els mascles tenen una pua a les potes posteriors que allibera un verí capaç de produir un dolor intens als humans. Les característiques úniques de l'ornitorinc en fan un tema important en l'estudi de la biologia evolutiva, així com un símbol recognoscible i icònic d'Austràlia; ha aparegut com a mascota en esdeveniments nacionals i apareix al revers de la moneda de vint cèntims australiana. L'ornitorinc és l'emblema animal de l'estat de Nova Gal·les del Sud.

EL TARSER ESPECTRAL

El tarser espectral és una espècie de tarser originari d'Indonèsia. Sembla menys especialitzat que el tarser de les Filipines i el tarser de Horsfield; per exemple, no té dits adhesius als peus. És l'espècie tipus del gènere Tarsius. Viu a l'illa de Selayar i, possiblement, a l'illa propera de Sulawesi. Tanmateix, les poblacions de Sulawesi podrien representar una espècie diferent, Tarsius fuscus.