dilluns, 25 de febrer del 2013
EL HÀMSTER
Els hàmsters són rosegadors de la subfamília Cricetinae.
Aquesta subfamília conté unes divuit espècies, classificades en sis o
set gèneres segons l'esquema de classificació. La majoria són
originàries de l'Orient Mitjà i del sud-est dels Estats Units. Com que són fàcils de criar en captivitat, els hàmsters són utilitzats sovints com a animals de laboratori i mantinguts com a animals de companyia
en els països econòmicament més desenvolupats. Recentment, els hàmsters
s'han establert com a animal de companyia familiar popular. Totes les
espècies es caracteritzen per les bosses expansibles ubicades a
l'interior de la boca i que van des de les galtes fins a les espatlles.
EL CONILL
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular. El terme "conill" és un nom comú i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu gèneres diferents.
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.
Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.
Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.
dilluns, 18 de febrer del 2013
ELS CAVALLS
El cavall és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 3700 aC
i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000
aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races de cavall, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.
Hi ha un vocabulari extens i especialitzat que es fa servir per descriure conceptes equins, que ho cobreix tot des de l'anatomia fins a les etapes de la vida, la mida, el color del pelatge, les taques, les races, la locomoció i el comportament. Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors, tenen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluitar o fugir. Presenten una característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels depredadors en estat salvatge: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.
Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de "sang calenta", amb velocitat i resistència; cavalls de "sang freda", com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de "sang càlida", originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi en crear races per fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.
Els humans i els cavalls interactuen de moltes maneres, no només en una varietat de competicions esportives i activitats de lleure no competitives, sinó també en activitats de treball com ara la policia, l'agricultura, l'entreteniment, l'aprenentatge assistit i la teràpia. Els cavalls han estat utilitzats tradicionalment en la guerra. S'han desenvolupat una gran varietat de tècniques hípiques i conducció, utilitzant molts estils diferents d'equipament i mètodes de control. S'obtenen molts productes dels cavalls, incloent-hi carn, llet, pell, pèl, ossos i productes farmacèutics extrets de l'orina d'egües embarassades. Els humans proporcionen als cavalls domesticats aliment, aigua i refugi, així com atenció per part d'especialistes com ara veterinaris i ferradors.
Hi ha un vocabulari extens i especialitzat que es fa servir per descriure conceptes equins, que ho cobreix tot des de l'anatomia fins a les etapes de la vida, la mida, el color del pelatge, les taques, les races, la locomoció i el comportament. Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors, tenen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluitar o fugir. Presenten una característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels depredadors en estat salvatge: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.
Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de "sang calenta", amb velocitat i resistència; cavalls de "sang freda", com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de "sang càlida", originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi en crear races per fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.
Els humans i els cavalls interactuen de moltes maneres, no només en una varietat de competicions esportives i activitats de lleure no competitives, sinó també en activitats de treball com ara la policia, l'agricultura, l'entreteniment, l'aprenentatge assistit i la teràpia. Els cavalls han estat utilitzats tradicionalment en la guerra. S'han desenvolupat una gran varietat de tècniques hípiques i conducció, utilitzant molts estils diferents d'equipament i mètodes de control. S'obtenen molts productes dels cavalls, incloent-hi carn, llet, pell, pèl, ossos i productes farmacèutics extrets de l'orina d'egües embarassades. Els humans proporcionen als cavalls domesticats aliment, aigua i refugi, així com atenció per part d'especialistes com ara veterinaris i ferradors.
EL GAT
El gat o moix és un petit mamífer carnívor domèstic. Ha conviscut amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a estimacions prèvies, que dataven la domesticació d'aquesta espècie a fa 3.500-8.500 anys.
El nom actual més generalitzat en moltes llengües europees per referir-se a aquest animal (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriva del mot llatí vulgar cattus, que es refereix específicament als gats domèstics (en contraposició als gats salvatges, anomenats felis en llatí). Hi ha desenes de races de gats, algunes de les quals manquen de pèl o de cua a causa de mutacions genètiques. El pelatge també pot ser de molts colors diferents. Els gats són experts depredadors capaços de caçar més de mil espècies d'animals diferents.També poden aprendre conceptes complexos i ser ensinistrats per manipular mecanismes senzills, com per exemple panys. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.
El gat és un dels animals de companyia més populars, si no el més popular. Es calcula que hi ha uns 600 milions de gats a llars d'arreu del món. Es creu que el seu avantpassat immediat és el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica). Fins fa poc, es pensava que el gat salvatge havia estat domesticat a l'Antic Egipte, on era un animal sagrat. Tanmateix, un estudi del 2007 revelà que tots els gats domèstics descendeixen probablement d'un grup d'almenys cinc gats salvatges africans que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l'Orient Pròxim.
El nom actual més generalitzat en moltes llengües europees per referir-se a aquest animal (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriva del mot llatí vulgar cattus, que es refereix específicament als gats domèstics (en contraposició als gats salvatges, anomenats felis en llatí). Hi ha desenes de races de gats, algunes de les quals manquen de pèl o de cua a causa de mutacions genètiques. El pelatge també pot ser de molts colors diferents. Els gats són experts depredadors capaços de caçar més de mil espècies d'animals diferents.També poden aprendre conceptes complexos i ser ensinistrats per manipular mecanismes senzills, com per exemple panys. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.
El gat és un dels animals de companyia més populars, si no el més popular. Es calcula que hi ha uns 600 milions de gats a llars d'arreu del món. Es creu que el seu avantpassat immediat és el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica). Fins fa poc, es pensava que el gat salvatge havia estat domesticat a l'Antic Egipte, on era un animal sagrat. Tanmateix, un estudi del 2007 revelà que tots els gats domèstics descendeixen probablement d'un grup d'almenys cinc gats salvatges africans que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l'Orient Pròxim.
dilluns, 11 de febrer del 2013
Els gossos
El gos,(Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiquesdemostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.
N'hi ha aproximadament 800 races (més que de qualsevol altre animal) que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents segons la raça de gos. Tenen una gran relació amb els humans, per a qui són animals de companyia, animals de guàrdia, gossos de treball, gossos de caça, gossos d'aigua, gossos llebrers, gossos pigall, gossos pastors o gossos bovers per exemple.
Amb un nombre estimat de 400 milions de gossos en llars d'arreu del món, és un dels animals de companyia més populars, probablement només superat pels gats. Es creu que el llop gris, del qual és considerat una subespècie, n'és l'avantpassat més immediat. Les investigacions més recents indiquen que el gos fou domesticat per primera vegada a l'est d'Àsia, possiblement a la Xina, però no se sap amb certesa si tots els gossos domèstics provenen d'un mateix grup o si el procés de domesticació es repetí diversos cops.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)