EL PORC

El porc és una subespècie domèstica del senglar.
La majoria dels porcs domèstics tenen el pèl més aviat escàs que cobreix en la seva pell, tot i races de pèl llanut són coneguts  i alguns foren molt populars en el passat. Quan els porcs domèstics s'escapen es converteixen en senglars en moltes parts del món i causen danys ambientals de consideració.
El porc aparegué a finals del quaternari a l'Àsia Menor i la regió del Turquestan. Els senglars ja es trobaven en associació amb els humans entre el 13.000 a 12.700 aC. Després s'anà estenent per l'Àsia sencera abans d'establir-se a Àfrica i Europa.

Els porcs tenen un cap gran amb un musell larg que s'enforteix gràcies a un os prenasal especial i un disc de cartílag a la punta. El musell l'utilitzen per excavar el terra per trobar menjar, i l'olfacte el tenen molt agut. Tenen quatre dits amb peülles en cada peu, amb els dos dits centrals grans suportant la majoria del pes de l'animal, però els dos exteriors també els utilitzen en terres més toves. Les dents del darrere estan adaptades per triturar. En els mascles, les dents canines poden formar ullals, que poden créixer contínuament i s'esmolen degut a que estan contínuament tocant a terra contínuament els uns contra els altres.
La majoria de porcs tenen més aviat pèl escàs que cobreix la seva pell, tot i que també es coneixen races que sí que en tenen, com el porc mangala.

EL CENTPEUS

Centpeus és el nom comú de diverses espècies de miriàpodes de la classe dels quilòpodes. El nom deriva d'una de les característiques més notables d'aquests animals, la possessió de nombrosos parells de potes, per bé que el nombre de potes no arriba mai les 100, sinó que oscil·la entre 15 i 23 parells, és a dir, entre 30 i 46 potes.
El cos dels centcames consta d'un cap petit seguit d'un tronc subdividit en molts segments. Al cap hi trobem les antenes sensorial, les peces bucals i, a vegades, els ulls simples, per bé que hi ha diverses espècies cegues. Les potes del primer segment del tronc estan molt modificades i transformades en dos forts ullals associats a una glàndula verinosa, de manera que els centpeus són animals verinosos; no obstant, les espècies de casa nostra no representen cap perill per a les persones.

EL CAMALEÓ

Els camaleons són un conjunt d'espècies de rèptils saures. És conegut per la seva capacitat de canviar de color en pocs segons, quan se senten amenaçats i en resposta a canvis de temperatura, llum, color i altres alteracions ambientals. Aquest canvi de color és degut a l'acció d'hormones que afecten a unes cèl·lules pigmentàries especials presents a la pell. No obstant això, els camaleons no sempre canvien de color per adaptar-se al medi que els envolta. Viuen generalment als arbres i s'alimenten d'insectes utilitzant una llengua molt llarga i enganxosa que projecten cap a l'exterior.
Tenen un cos comprimit lateralment amb potes llargues i primes i els seus dits estan dividits en dos grups de dos i tres dits que els hi permeten agafar les branques. Molts camaleons tenen el cap gran i els mascles poden arribar a tenir fins a tres banyes, que de vegades utilitzen pel combat. El camaleó té el coll curt i de mobilitat limitada, cosa que supleix amb els seus ulls grans que pot moure en moltes direccions de forma independent l'un de l'altre. La seva longitud oscil·la entre pocs centímetres fins a 63 cm, aproximadament.
La majoria de les espècies són ovípars i ponen entre 30 i 40 ous, que són enterrats per la femella. El període d'incubació dels ous varia segons l'espècie i pot oscil·lar d'entre 2-3 mesos fins a 9 mesos.

EL RATOLÍ

Els ratolins són petits mamífers. de l'ordre dels rosegadors. El ratolí comú de casa o rat furet a Catalunya del Nord és cosmopolita. Els ratolins també són considerats mascotes i algunes varietats, en particular algunes soques albines i d'altres altament consanguínies, són criats per a la recerca científica en biologia. Malgrat això, els ratolins poden constituir-se en plagues nocives, arruïnant collites i gra emmagatzemat i espargint malalties a través dels seus paràsits i femtes.

L'OCAPI

L'ocapi és el parent viu més proper de la girafa. Es considera de vegades un "fòssil vivent" per la seva semblança amb els primers giràfids que aparegueren al Miocè. Tot i això, fou l'últim dels grans mamífers a ser descobert.
L'ocapi és un ungulat remugant que viu a les frondoses selves del nord de la República Democràtica del Congo entre els rius Uello, Ituri i en les selves de Aruwimi. Recorda, per la forma del seu cos, a una girafa nana ja que fa 2 m de llargada, 1,5 d'alçada i menys de 250 kg de pes de potes i coll molt curts. Encara que el mantell del pèl és totalment diferent, vermellós a tot el cos excepte en potes i glutis, on adopta un color blanc amb ratlles negres, semblant a una zebra. Com les girafes, té dues banyes petites recobertes de pèl al cap sense utilitat aparent i una llarga llengua prensil de color negre que utilitza per introduir les fulles d'arbustos i arbres baixos a la boca. La longitud d'aquesta és tal que pot netejar l'interior de les orelles amb la seva punta. L'ocapi està molt emparentat amb les girafes i amb elles comparteix moltes adaptacions morfològiques, encara que el seu cos recordi en realitat més d'un cavall.

EL PEIX CREU

El peix creu és troba exclusivament en les profunditats entre les costes d'Austràlia i Tasmania.A aquestes profunditats, la pressió és diverses desenes de vegades superior a la del nivell de la superfície, de manera que per poder surar, la carn d'aquest peix és majorment una massa gelatinosa amb una densitat lleugerament menor a la de l'aigua, el que li permet surar sobre el fons sense gastar energia nedant. Aquesta falta de múscul no suposa un impediment per alimentar-se, ja que principalment ingereix qualsevol matèria comestible que suri en el seu camí. A causa de la inaccessibilitat del seu hàbitat ha estat rarament fotografiat en llibertat.

EL MICO NASSUT

El mico nassut  és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae. És herbívor i només es troba a l'illa de Borneo, al sud-est asiàtic. Aquest mico pertany a la subfamília dels langur d'Àsia, i és l'única raça del gènere Nasalis.
Menja brots i fulles. Normalment es desplaça grimpant pels arbres, però també és bon nedador, capaç de creuar profunds canals per aconseguir menjar o escapar d'algun perill.
La pèrdua del seu hàbitat natural, així com la caça han provocat que aquesta espècie es trobi en perill d'extinció, només se sap de l'existència de 7000 espècimens,

L'ORNITORINC

L'ornitorinc és un mamífer semiaquàtic endèmic de l'est d'Austràlia, incloent-hi Tasmània. Juntament amb les quatre espècies d'equidna, és una de les cinc espècies vivents de monotremes, els únics mamífers que ponen ous en lloc de donar a llum cries vives. És l'únic representant viu de la seva família i el seu gènere, tot i que s'han trobat espècies relacionades al registre fòssil.
L'estranya aparença d'aquest mamífer ponedor d'ous, verinós, amb bec d'ànec, cua de castor i potes de llúdria desconcertà els naturalistes europeus quan se'l trobaren per primer cop i alguns d'ells el consideraren una falsificació elaborada. És un dels pocs mamífers verinosos; els mascles tenen una pua a les potes posteriors que allibera un verí capaç de produir un dolor intens als humans. Les característiques úniques de l'ornitorinc en fan un tema important en l'estudi de la biologia evolutiva, així com un símbol recognoscible i icònic d'Austràlia; ha aparegut com a mascota en esdeveniments nacionals i apareix al revers de la moneda de vint cèntims australiana. L'ornitorinc és l'emblema animal de l'estat de Nova Gal·les del Sud.

EL TARSER ESPECTRAL

El tarser espectral és una espècie de tarser originari d'Indonèsia. Sembla menys especialitzat que el tarser de les Filipines i el tarser de Horsfield; per exemple, no té dits adhesius als peus. És l'espècie tipus del gènere Tarsius. Viu a l'illa de Selayar i, possiblement, a l'illa propera de Sulawesi. Tanmateix, les poblacions de Sulawesi podrien representar una espècie diferent, Tarsius fuscus.

EL HÀMSTER

Els hàmsters són rosegadors de la subfamília Cricetinae. Aquesta subfamília conté unes divuit espècies, classificades en sis o set gèneres segons l'esquema de classificació. La majoria són originàries de l'Orient Mitjà i del sud-est dels Estats Units. Com que són fàcils de criar en captivitat, els hàmsters són utilitzats sovints com a animals de laboratori i mantinguts com a animals de companyia en els països econòmicament més desenvolupats. Recentment, els hàmsters s'han establert com a animal de companyia familiar popular. Totes les espècies es caracteritzen per les bosses expansibles ubicades a l'interior de la boca i que van des de les galtes fins a les espatlles.

EL CONILL

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no es correspon amb cap tàxon en particular. El terme "conill" és un nom comú i els animals que s'anomenen "conills" es reparteixen en deu gèneres diferents.
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per buscar aliment.
Tot i que n'existeixen molts en estat salvatge, algunes varietats de conill han estat adoptades pels humans com a animal de granja, com a aliment, o com a animal de companyia.

ELS CAVALLS

El cavall és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 3700 aC i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races de cavall, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.
Hi ha un vocabulari extens i especialitzat que es fa servir per descriure conceptes equins, que ho cobreix tot des de l'anatomia fins a les etapes de la vida, la mida, el color del pelatge, les taques, les races, la locomoció i el comportament. Els cavalls estan dissenyats anatòmicament per utilitzar la seva velocitat per fugir dels depredadors, tenen un sentit de l'equilibri ben desenvolupat i un fort instint de lluitar o fugir. Presenten una característica inusual relacionada amb aquesta necessitat de fugir dels depredadors en estat salvatge: els cavalls poden dormir tant drets com ajaguts. Les femelles, anomenades egües o eugues, porten la cria al ventre durant aproximadament 11 mesos, al final dels quals neix la cria, anomenada poltre, que és capaç de mantenir-se dempeus i córrer poc després de néixer. La majoria de cavalls domèstics comencen a ser ensinistrat amb sella o arnès a l'edat d'entre dos i quatre anys. Assoleixen l'adultesa als 5 anys i viuen entre 25 i 30 anys.
Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de "sang calenta", amb velocitat i resistència; cavalls de "sang freda", com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de "sang càlida", originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi en crear races per fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.
Els humans i els cavalls interactuen de moltes maneres, no només en una varietat de competicions esportives i activitats de lleure no competitives, sinó també en activitats de treball com ara la policia, l'agricultura, l'entreteniment, l'aprenentatge assistit i la teràpia. Els cavalls han estat utilitzats tradicionalment en la guerra. S'han desenvolupat una gran varietat de tècniques hípiques i conducció, utilitzant molts estils diferents d'equipament i mètodes de control. S'obtenen molts productes dels cavalls, incloent-hi carn, llet, pell, pèl, ossos i productes farmacèutics extrets de l'orina d'egües embarassades. Els humans proporcionen als cavalls domesticats aliment, aigua i refugi, així com atenció per part d'especialistes com ara veterinaris i ferradors.

                                     

EL GAT

El gat o moix és un petit mamífer carnívor domèstic. Ha conviscut amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a estimacions prèvies, que dataven la domesticació d'aquesta espècie a fa 3.500-8.500 anys.
El nom actual més generalitzat en moltes llengües europees per referir-se a aquest animal (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriva del mot llatí vulgar cattus, que es refereix específicament als gats domèstics (en contraposició als gats salvatges, anomenats felis en llatí). Hi ha desenes de races de gats, algunes de les quals manquen de pèl o de cua a causa de mutacions genètiques. El pelatge també pot ser de molts colors diferents. Els gats són experts depredadors capaços de caçar més de mil espècies d'animals diferents.També poden aprendre conceptes complexos i ser ensinistrats per manipular mecanismes senzills, com per exemple panys. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més del llenguatge corporal.
El gat és un dels animals de companyia més populars, si no el més popular. Es calcula que hi ha uns 600 milions de gats a llars d'arreu del món. Es creu que el seu avantpassat immediat és el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica). Fins fa poc, es pensava que el gat salvatge havia estat domesticat a l'Antic Egipte, on era un animal sagrat. Tanmateix, un estudi del 2007 revelà que tots els gats domèstics descendeixen probablement d'un grup d'almenys cinc gats salvatges africans que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l'Orient Pròxim.

Els gossos

El gos,(Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiquesdemostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.

N'hi ha aproximadament 800 races (més que de qualsevol altre animal) que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents segons la raça de gos. Tenen una gran relació amb els humans, per a qui són animals de companyia, animals de guàrdia, gossos de treball, gossos de caça, gossos d'aigua, gossos llebrers, gossos pigall, gossos pastors o gossos bovers per exemple.

Amb un nombre estimat de 400 milions de gossos en llars d'arreu del món, és un dels animals de companyia més populars, probablement només superat pels gats. Es creu que el llop gris, del qual és considerat una subespècie, n'és l'avantpassat més immediat. Les investigacions més recents indiquen que el gos fou domesticat per primera vegada a l'est d'Àsia, possiblement a la Xina, però no se sap amb certesa si tots els gossos domèstics provenen d'un mateix grup o si el procés de domesticació es repetí diversos cops.